qui són els amazics?
Els amazics, també coneguts amb el terme pejoratiu berbers, són el poble autòcton que habitava, i que continua habitant, la riba sud de la Mediterrània. Hi ha constància de la seva presència al nord d’Àfrica des de fa més de 10.000 anys, ocupant de manera dispersa i discontínua una vasta extensió de territori que va des de les regions situades a l’oest d’Egipte fins a l’Atlàntic, amb els extrems a les illes Canàries i a l’oasi de Siwa, i des del Mediterrani fins al Sahel. Aquest territori és conegut com a Tamazga, país dels amazics
La seva llengua, l’amazic, de la família afroasiàtica, és un idioma sense estandarditzar que, malgrat la inexistència de censos lingüístics fiables, s’estima que parlen més de 20 milions de persones entre el nord d’Àfrica, principalment al Marroc i a Algèria, i la diàspora.
Des del punt de vista polític, les terres de Tamazga han estat dominades per diferents colonitzadors ja des de l’antiguitat (grecs, fenicis, romans, vàndals i bizantins) i, sobretot, en època medieval (àrabs) i moderna (otomans, francesos, italians i espanyols).
Com a conseqüència d’aquesta història plena de conquestes i de segles d’arabització, bona part dels habitants de la Tamazga històrica no ha preservat la seva herència cultural i lingüística amaziga, i s’identifiquen com a àrabs malgrat el seu origen ètnic i/o que conservin costums, hàbits i rituals amazics.
ELS AMAZICS A CATALUNYA
La relació entre el poble català i els amazics nord-africans es remunta a èpoques antigues. La distància escassa entre les dues ribes de la Mediterrània va facilitar el contacte i el trànsit de les persones d’una banda a l’altra de manera freqüent. Per tant, no és gens estrany que certs personatges i fets històrics rellevants hagin estat compartits.
Més recentment, els amazics comencen a formar part de la realitat catalana a partir dels anys seixanta del segle XX, ja que la primera immigració nord-africana important a Catalunya es remunta a aquesta època. És del Rif (nord del Marroc) que procedien aquests primers immigrants establerts sobretot a la comarca d’Osona. Amb els anys, ha anat augmentat el nombre de persones de la comunitat amaziga a Catalunya i s’han anat diversificant els llocs de procedència. Actualment, la població amazigòfona es troba per tota la geografia catalana, amb una marcada tendència a la concentració, de manera que a Osona, al Maresme i a l’Empordà, per exemple, prevalen àmpliament els amazics rifenys, mentre que a nuclis com a Sabadell, Cornellà de Llobregat i Tortosa prevalen àmpliament els amazics del sud-est del Marroc. Es calcula que a Catalunya viuen actualment més de 250.000 persones d’origen nord-africà, majoritàriament del Marroc, i que la majoria tenen com a llengua materna l’amazic, en proporcions variables que poden arribar al 80% (en el cas d’Osona). Aquest fet fa que algunes fonts catalanes situïn la llengua amaziga com a la tercera més parlada a Catalunya, després del català i el castellà.
Un desconeixement d’aquesta realitat, però, ha fet que el col·lectiu d’origen amazic fos invisible durant força temps i que es considerés l’àrab com l’única llengua de la població nord-africana. Aquesta invisibilitat va suposar i suposa, a la pràctica, alguns errors de les institucions i l’administració catalanes, com ara la contractació de mediadors arabòfons que utilitzaven l’àrab amb una població que, de vegades, ni tan sols entén aquesta llengua, o la promoció exclusiva de l’ensenyament de l’àrab com a única llengua materna dels catalans d’origen marroquí.