Crònica de l’acte Jornada de Recerca Amaziga 07/05/2026 Institut d’Estudis Catalans
El passat 07 de maig a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), l’associació Catalanoamaziga TANIT va formar part de l’organització de la Jornada de Recerca Amaziga que va estar dedicada a la cultura, la història i les identitats amazigues des d’una vessant científica i acadèmica. La trobada va esdevenir un espai de reflexió, divulgació i diàleg intercultural que va reunir més de 40 persones entre estudiants, investigadors/es de l’acadèmia i membres de la comunitat catalanoamaziga.
La sessió es va inaugurar amb una obertura institucional a càrrec de Bernat García, representant de la SCB Jove, IBE UPF-CSIC, qui va donar la benvinguda als assistents.
La primera intervenció, conduïda per Olfat Khannous, PhD, va portar per títol “Qui som els amazics?”, i va oferir una contextualització del poble amazic, així com una breu activitat introductòria al tifinagh, l’alfabet tradicional amazic. Aquesta ponència va permetre apropar a les persones assistents la realitat amaziga en primera persona des d’una perspectiva pedagògica i participativa.
Obert el torn de preguntes, van sorgir curiositats al voltant de l’alfabet amazic i vam comptar amb la valuosa aportació des de la fila zero de l’amazigòleg Carles Múrcia, qui va enriquir el debat amb precisions lingüístiques i històriques.
Seguidament, obrint el segon bloc amb acadèmics de l’àmbit de la genòmica de poblacions, el professor David Comas (IBE UPF-CSIC) va presentar la ponència “Com la genètica revela la història de les poblacions humanes”, centrada en la relació entre la genètica de poblacions i la reconstrucció de la història humana. Posteriorment, Laura Vilà (IBE UPF-CSIC) va aprofundir en “La història dels amazics a través del seu ADN”, exposant diferents estudis que contribueixen a entendre els orígens i els moviments històrics de les poblacions amazigues. Ambdues intervencions van demostrar com la ciència moderna pot actuar com un mirall per recuperar moviments migratoris i orígens que sovint han quedat al marge dels relats oficials, generant un torn de preguntes molt participatiu.
En el tercer bloc, membres de l’associació catalanoamaziga TANIT van prendre la paraula per presentar la missió i els diferents projectes que desenvolupen al territori.
Just a l’inici, es va fer lectura d’un comunicat que recollia el posicionament i on reconeixien la seva responsabilitat, sorgides del debat obert els dies previs a l’acte, al voltant de la representativitat. Des de l’entitat es va refermar la voluntat de ser un espai de trobada, reflexió i construcció d’un front comú, reconeixent la complexitat de gestionar relats identitaris des de l’acadèmia i expressant un compromís ferm amb l’escolta activa de la comunitat i la millora dels processos de participació horitzontal.
A continuació, l’associació va explicar la seva metodologia de treball i projectes actuals, centrats en teixir ponts entre la societat catalana i la realitat amaziga a Catalunya, promovent, alhora, el català i l’amazic com eines de cohesió social i apostant pel reconeixement mutu.
Donat que des de TANIT associació creiem important poder crear ponts entre l’acadèmia i la realitat social del nostre entorn i tenint en compte que a Catalunya —i dins de la mateixa xarxa de TANIT— hi ha una presència molt significativa de persones amazigues originàries del sud-est del Marroc, vam considerar imprescindible comptar amb l’expertesa d’Airy Domínguez Teruel. Doctoranda en Estat de Dret i Governança Global a la Universitat de Salamanca (en cotutela amb la Universitat Hassan II de Casablanca)
Tot seguit, Airy Domínguez va oferir desde la perspectiva sociològica, antropològica i des de les ciències polítiques la ponència “Expressions identitàries amazigues en el sud-est del Marroc: processos contemporanis entre continuïtat i canvi”, en què va analitzar les transformacions socials i culturals que viu actualment la comunitat amaziga en aquesta regió. La seva aportació va contribuir a ampliar la mirada sobre les múltiples expressions contemporànies de les identitats amazigues.
La jornada va concloure amb un espai de debat i participació oberta, on els assistents —catalans, amazics i catalanoamazics— van poder compartir experiències, reflexions i inquietuds. Aquest moment de diàleg col·lectiu va reafirmar la necessitat de continuar teixint ponts i creant espais on compartir coneixement, on el reconeixement mutu i la memòria esdevinguin els pilars per a una transmissió cultural viva i conscient. La riquesa de les intervencions va evidenciar que la recerca acadèmica i la vivència comunitària no són esferes separades, sinó vasos comunicants que s’alimenten mútuament.
Finalment, per cloure la trobada en un ambient de proximitat, els participants van gaudir d’un tast de te i dolços marroquins al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest espai, dinamitzat per membres de l’associació TANIT, va propiciar un intercanvi acollidor i distès, permetent que les converses iniciades a la sala continuessin de forma propera. Va ser el tancament d’or per a una jornada que ens encoratja a seguir construint espais on la cultura amaziga i la catalana es trobin i siguin reconegudes en tota la seva pluralitat i rigor.